Heu escoltat la xerrada d’Ingrid Fetell  a TED talks en què parla de la relació entre felicitat i disseny? La dissenyadora cerca quin elements transmeten alegria i conclou que tots presenten característiques similars: arrodonits, lleugers, de colors brillants, simètrics, etc. Tot i que ens aporten una sensació d’abundància, de seguretat i de benestar —de felicitat—, a mesura que creixem les expulsem dels dissenys quotidians. Entre altres coses, Fetell afirma que les considerem infantils i les contraposem a la maduresa. D’aquesta manera, explica l’estètica depriment que acostumen a tenir les oficines, escoles o hospitals, i presenta alternatives.

Podríem dir que el vidre és un element altament adaptable, perquè no només adopta la forma del lloc que ha d’ocupar, sinó que sol utilitzar-se transparent. Però això no implica que hagi de passar desapercebut. El vidre és un clar candidat del disseny de l’alegria: la transparència el fa lleuger i no l’impedeix ser de colors que brillen a contrallum i desdibuixen reflexos rectilinis.

Sobretot a partir de l’arquitectura gòtica es va saber aprofitar el potencial de tenyir la llum que entrava pels vitralls de colors per poder crear una ambient místic a les esglésies d’aquella època. Però no és exclusiu d’aquest moment: per exemple, qui no té present l’explosió de colors d’algunes de les finestres de l’arquitectura modernista catalana?

Avui dia hi ha molts artistes que recuperen el vidre emplomat per crear figures imaginatives i divertides, però això no canvia els ambients en què vivim. En canvi, s’ha abandonat l’ús de vidres (ara antics), que combinaven colors i  gravats simètrics, en qualsevol porta o finestra. Això ha comportat que s’hagin deixat de fabricar exemplars, àmpliament utilitzats no fa tants anys, que ara són cada vegada més difícils de trobar. En qualsevol cas, cal no oblidar que el vidre suporta tractaments de tota mena i permet un joc esplèndid amb la llum, els colors i el disseny.